En relació al comunicat que ha fet públic avui la Intercomarcal d’UDC de Girona després de la seva sessió extraordinària vull fer les següents consideracions:
Lamento haver-me de dirigir als meus companys de la Intercomarcal a través d’un comunicat de premsa però, malgrat ser el seu President -encara que amb les facultats cedides voluntàriament a la Permanent- ningú m’ha comunicat la celebració de la reunió. És cert que he delegat les funcions des del dia 10 d’aquest mes, però la més elemental regla de cortesia aconsella comunicar al President qualsevol reunió encara que no hi participi i per ser respectuosos amb el mínim dret de defensa m’ho hauríeu d’haver dit perquè pogués explicar les meves raons. Abans de prendre una decisió és convenient escoltar totes les parts.
Lamento també que ningú m’hagi comunicat ni personalment ni amb un simple sms o trucada telefònica la vostra decisió i que, me n’he hagut d’assabentar per un missatge de l’ACN.
Acato, com no pot ser d’altra manera, la vostra decisió encara que no la comparteixo.
Ahir vaig explicar per sms als membres de la Permanent les raons de la meva decisió respecte de la Diputació. Les raons es fonamentaven en que el període de reflexió que havia obert uns dies abans amb una decisió estrictament personal jo l’havia tancat i que considerava que era més útil per la Institució, pel Partit i per a mi personalment, retornar a les funcions de President i acabar amb aquest temps d’excepcionalitat.
És evident que aquesta decisió no va ser compartida pels membres de la Corporació de CiU i m’ho van fer saber. Tots ells, des d’ahir mateix, tenen la meva resposta reconeixent el meu error en precipitar-ho uns minuts abans del Ple i la meva petició de disculpes. En cap cas va ser per deixar malament ningú, sinó per un sentit de responsabilitat i de recobrar una normalitat personal i institucional a hores d’ara inexistent.
Discrepo de la necessitat d’un “fet objectiu” per justificar la meva tornada ja que, en tot cas, han estat un seguit de fets absolutament subjectius i amb gran ressò mediàtic els que fa 9 dies em varen impulsar a prendre aquella decisió. Si per “fet objectiu” voleu donar a entendre una resolució judicial definitiva amb una celeritat no habitual, només puc pensar que es tracta d’una excusa per justificar l’intent de la meva defenestració política. Sabeu que la Justícia porta el seu temps.
El respecte a la presumpció d’innocència implica que un càrrec públic ha de poder exercir les seves funcions mentre duri l’actuació judicial si aquestes no interfereixen en la investigació dels suposats fets ni condicionen les accions a portar a terme. Especialment si estem parlant d’un judici de faltes. El sopar del dia 8 de novembre no altera per res el dia a dia de la Diputació ni la meva tasca com a President. He estat l’únic en fer un “gest” i de què ha servit? Insinuacions, més pressió, titulars exagerats, gent que filtra informacions i documents de manera interessada i maliciosa, relats mal intencionats, comentaris despectius, etc.
En tot cas deixeu-me demanar que si teniu un moment, hi reflexioneu. S’ha creat una situació desmesurada, desproporcionada des de qualsevol punt de vista. La cacera que estic patint aquests dies, on tot s’hi val i massa gent hi ha jugat, crec que mereixeria un grau més elevat de comprensió per part dels meus companys ja que qualsevol acció que no em retorni a la més estricta normalitat contribueix a mantenir el judici paral·lel.
Per acabar reitero el meu acatament a la vostra decisió malgrat no la pugui compartir.
Jaume Torramadé i Ribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada