Manifest
dels bombers del parc de Girona
El parc de bombers de Girona pateix des de fa molts anys una
deixadesa i despreocupació acumulada. Un parc, mai acabat, que ha patit un
envelliment general de les instal·lacions sense una inversió paral·lela de
remodelació i actualització. Avui en dia suporta un volum molt gran de personal
estable durant tot l'any (37 bombers, cap de parc, 10 Graf, 6 de segona
activitat i un ajudant del Delta 0) a la que cal sumar-hi la gent de campanya
d'estiu (6 forestals, 6 punt de trànsit, i depen de l'any, columna mòbil i els
helicopters amb el seu personal corresponent). 
A tot aquest volum de personal cal sumar-hi la pressió i el
desgast que ha suposat tenir dins el mateix edifici, control central, el cap de
guàrdia, els serveis administratius, els serveis tècnics i la major part de la
formació de la regió. Tècnics i adminstratius ja son fora, i la formació de
regió va desaparèixer quan els bombers del parc varen decdir, en una explosió
d'impotència, canviar l'us de l'aula per fer-hi una sala de control mínimament
espaiosa. Va ser el primer moment d'autogestió del parc davant la
despreocupació de la Generalitat per les nostres instal·lacions. A excepció de
la remodelació del labavo, en 30 anys els únics canvis que ha sofert el parc
han estat gràcies als propis bombers. Ens crèiem que erem part de
l'administració on els treballadors executen la seva feina al lloc de treball
assignat, però a la ciutat de Girona perduren les èpoques on els propis bombers
s'han de construir el parc per poder-hi treballar. 
En els darrers 4 anys ens ha passat pel davant un projecte aprovat
i pagat, però fallit, de remodelació integral del parc, un projecte de
construcció de parc nou a Fornells que tampoc va arribar a executar-se, i múltiples
intents d’ampliació de les dependències del parc als espais ocupats fins ara
pels serveis tècnics i administratius. Qualsevol esperança de millora que hem
tingut els usuaris del parc ha estat un caramel a la boca que mai hem pogut
assaborir. Mentrestant, però, hem vist com altres parcs de la regió han tingut
millor sort que nosaltres. 
Ja no hi bonança econòmica i aquesta maleida crisi fa que no hi
hagin diners per fer parcs, però els companys d'Olot han estrenat parc nou fa
pocs mesos i els de Figueres, segons les darreres notícies a la premsa, també
els hi tocarà properament.
Els Bombers del parc de Girona volem un PARC NOU, un parc
com se'ns va prometre el 2007 i no ha arribat mai. Un parc com qualsevol altre
parc de bombers de Catalunya, amb unes instal·lacions dignes que permetin
l’exercici de la nostra activitat amb plenes condicions. Ara tenim:
•
Tenim una cuina
insalubre i inadequada
•
Un gimnàs
impracticable
•
Uns tancaments
que no tanquen
•
Unes persianes
que ni pugen ni baixen
•
Un vestuari petit
pel volum que ha de suportar amb taquilles velles i poc espaioses
•
No hi ha
assecador d’EPIs
•
No hi ha taller
•
Una cotxera plena
de trastos
•
Una coberta de
cotxera que malmesa, amb forats i degoters
•
Portes de cotxera
precintades per seguretat
•
No hi ha aula de
parc
•
Un pati de
pràctiques sense delimitar ple de cotxes i remolcs
•
Falta llum a la
torre de pràctiques
•
Higiene general
•
Taquilles EPI
Per tot això volem un parc nou que
resolgui d’una vegada totes les mancances que hi han i que hem patit fins ara i
ens dol que ni tant sols hagim pogut decidir com distribuir el poc espai que es
podia guanyar al pis de dalt. És una llàstima que la regió d'emergències no
hagi mostrat voluntat de poder repensar el parc amb els bombers, parlar-ne,
encara que sigui per reubicar la poca misèria que hi queda i és un menyspreu
cap a nosaltres que, de l'ampliació d'espai per la marxa d'administratius i
tècnics, només n'hagi quedat, pels bombers, una habitació d'estudi.
La voluntat dels bombers de Girona serà sempre de diàleg,
sempre ho ha sigut, fins que la situació no ha donat per a més. Tenim dignitat
i no tolerarem cap més desdeny de l'administració. Per això hem decidit que la
distribució de les estances del parc serà la que la pròpia assemblea de bombers
del parc de Girona decideixi i no permetrem, davant de tot, que s’instal·lin
dins del parc més dependències que es puguin fer servir com a espais de regió,
com ara l'aula, fins que tinguem un parc com toca i deixem de ser la darrera
misèria de la regió i el parc que s'ho empassa tot.
Davant d'això i de la insostenibilitat de la situació 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada