diumenge, 30 de desembre del 2012

El senyor Torramadé - Agapit Alonso i Pont


Si faig aquest escrit és perquè trobo que s'està fent un judici paral·lel i un linxament a un saltenc que és president de la Diputació de Girona. Vaig interessar-me pel senyor Torramadé en el moment en què el senyor Amargant va fer una extensa carta pública en què hi ha una sèrie de detalls que afecten el senyor Torramadé. I, en l'escrit, volia entendre el que diu el senyor Amargant, el qual descriu uns fets que van contra el president de la Diputació. Però, jo, llegint l'escrit amb lupa, trobo que el que diu el senyor Amargant és per a la mateixa defensa del senyor Torramadé, perquè, quin delicte hi ha si a una persona li demanen 50.000 euros? Compte! Qui demana els diners? Ho diu ben clar el senyor Amargant. I una sèrie de confidències les quals es produeixen quan el senyor Amargant està a soles amb el senyor Torramadé. Arran d'aquell escrit s'ha fet safareig del tema, el qual no té cap altra finalitat que perjudicar el senyor Torramadé. Recordo que fa anys, aquí a Salt, feien córrer que el senyor Torramadé tenia un xalet de luxe. Amb els anys es va saber que era mentida. I bé que coneixem qui són els que viuen en un xalets. Després surten als mitjans de comunicació coses que no tenen a veure amb l'inici del problema; per exemple, unes factures... Però, si es feren uns treballs i hi ha papers públics, on és el delicte? Delicte seria que no s'haguessin fet aquells treballs. També trobo que, si el senyor Torramadé volia presidir l'altre dia la Diputació, fou per pròpia responsabilitat, perquè, per exemple, com és possible que vagin més diners a l'oficina de premsa i protocol? Etcètera. Ho trobo molt estrany. I jo, com a saltenc, vull defensar el president de la Diputació, perquè no n'havíem tingut mai cap i, si el perdem, no en veurem cap altre en 1.000 anys. I, segons veig, aquesta vegada, tot sembla començar per la falta de fidelitats: una telenovel·la de caràcter melodramàtic o una telesèrie americana. I, si el senyor Torramadé continua vivint al seu pis de sempre, mentre altres viuen en xalets...

Agapit Alonso i Pont

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada