diumenge, 30 de desembre del 2012

Les Entitats de Salt et desitjant un Feliç 2013


Totes les entitats de Salt que han fet possible la cavalcada de reis et desitjant un Feliç 2013 ple d'esperança i ganes de viure.

JA HA ARRIBAT LA PRINCESA SAMARCANDA


JA HA ARRIBAT LA PRINCESA SAMARCANDA
El dissabte 22 de desembre la princesa Samarcanda va aterrar a l'aeroport de Girona Costa Brava. Hi havia una gran espectació, tant de grans com de menuts i els nombrosos periodistes que la van anrar a rebre, la van entrevistar. QUI ÉS LA PRINCESA SAMARCANDA? La princesa Samarcanda és una princesa oriental.
Ve d'una meravellosa ciutat situada al bell mig dels camins de la ruta de la seda, on passaven tots els mercaders per portar les seves preciades teles i altres andròmines d'Orient a Occident. Aquesta ciutat plena d'antiguitats, de monuments, de records i d'història s'anomena Samarcanda, com la princesa; més ben dit, la princesa té el nom de la seva ciutat. Els reis Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar a la ciutat quan feien el seu llarg viatge des d'Orient cap a Occident, és a dir, cap a Europa. els va donar tot el que necessitaven: menjar, beure... i els va explicar la meravellosa història de la seva ciutat. També va dir als tres reis d'Orient que li agradava molt estar amb els nens i nenes i sobretot explicar contes, ja que ella sabia molts contes! Melcior, Gaspar i Baltasar van pensar que a la princesa Samarcanda potser li agradaria viatjar amb ells i ajudar-los a recollir les precioses cartes que escriuen els nens i les nenes de tot el món demanant regals per a ells i les seves famílies i... Així ho van fer: la princesa Samarcanda, molt contenta i feliç, aquest any 2013 acompanyarà els tres reis per primera vegada i començarà a Salt! Com és la princesa Samarcanda? La Samarcanda és una princesa amb el cor i l'ànima bellíssims; tot el que ella té és per als altres, sobretot per als més petits. Els seus vestits són una preciositat, no sabem si els ha fet ella o l'ha ajudat algú, però són molt originals! La Samarcanda és una mica misteriosa, té la mirada profunda i els seus immensos ulls t'expressen tot el que sent sense dir-te res, no cal, només amb els ulls t'ho diu tot: amistat, calidesa i sobretot amor a tot el que l'envolta i a tothom. Les nenes i els nens de Salt saben que estem en crisi i aquest any els Reis d'Orient no podran portar moltes de les coses que demanem, però passaran i ens deixaran ganes de jugar i de riure, bon humor i potser també alguna sorpresa. Com podeu veure, estem una mica informats i tenim fil directe amb els Reis! Ho heu sentit bé, sí, sí, fil directe!, i ens ha semblat que seria molt divertit per a tots que poguéssiu comunicar-vos amb els tres Reis d'Orient per poder demanar alguna coseta o bé explicar el que vulgueu i us prometem que us respondran. Hi haurà els correu fins al 21 de desembre; després, els Reis tenen molta feina a preparar totes les coses per al dia 5 de gener. Bé, si us voleu posar en contacte amb els tres Reis d'Orient, us deixem els seus correus electrònics: Rei Melcior: melcior@reisdesalt.cat Rei Gaspar: gaspar@reisdesalt.cat Rei Baltasar: baltasar@reisdesalt.cat També la podreu visitar aquests dies en aquests llocs a partir de les 6 de la tarda: 27 de desembre davant la Factoria Cultural Coma-Cros 28 de desembre a la plaça de la Llibertat 29 de desembre a la plaça Verdaguer

El senyor Torramadé - Agapit Alonso i Pont


Si faig aquest escrit és perquè trobo que s'està fent un judici paral·lel i un linxament a un saltenc que és president de la Diputació de Girona. Vaig interessar-me pel senyor Torramadé en el moment en què el senyor Amargant va fer una extensa carta pública en què hi ha una sèrie de detalls que afecten el senyor Torramadé. I, en l'escrit, volia entendre el que diu el senyor Amargant, el qual descriu uns fets que van contra el president de la Diputació. Però, jo, llegint l'escrit amb lupa, trobo que el que diu el senyor Amargant és per a la mateixa defensa del senyor Torramadé, perquè, quin delicte hi ha si a una persona li demanen 50.000 euros? Compte! Qui demana els diners? Ho diu ben clar el senyor Amargant. I una sèrie de confidències les quals es produeixen quan el senyor Amargant està a soles amb el senyor Torramadé. Arran d'aquell escrit s'ha fet safareig del tema, el qual no té cap altra finalitat que perjudicar el senyor Torramadé. Recordo que fa anys, aquí a Salt, feien córrer que el senyor Torramadé tenia un xalet de luxe. Amb els anys es va saber que era mentida. I bé que coneixem qui són els que viuen en un xalets. Després surten als mitjans de comunicació coses que no tenen a veure amb l'inici del problema; per exemple, unes factures... Però, si es feren uns treballs i hi ha papers públics, on és el delicte? Delicte seria que no s'haguessin fet aquells treballs. També trobo que, si el senyor Torramadé volia presidir l'altre dia la Diputació, fou per pròpia responsabilitat, perquè, per exemple, com és possible que vagin més diners a l'oficina de premsa i protocol? Etcètera. Ho trobo molt estrany. I jo, com a saltenc, vull defensar el president de la Diputació, perquè no n'havíem tingut mai cap i, si el perdem, no en veurem cap altre en 1.000 anys. I, segons veig, aquesta vegada, tot sembla començar per la falta de fidelitats: una telenovel·la de caràcter melodramàtic o una telesèrie americana. I, si el senyor Torramadé continua vivint al seu pis de sempre, mentre altres viuen en xalets...

Agapit Alonso i Pont

dijous, 27 de desembre del 2012

Lliurament premis nadales dels escolars de Salt


● La Nadala guanyadora és la felicitació de l’Ajuntament

● Guanyador i finalistes van rebre una bossa, llibres i jocs

Ahir dijous es van lliurar els premis del concurs de Nadales d’aquest any als quatre finalistes. Els premis es van lliurar a les escoles dels guanyadors i van consistir en una bossa, llibres i jocs.

La Nadala dibuixada per Oscar Soler Martín de l’escola Vilagran és la que utilitzarà aquest any l’Ajuntament per felicitar les festes. També van quedar finalistes Mar Herrera i Aina Trafach de l’escola Mare de Deu del Roser i Sergi Ortiz de l’escola Vilagran.

239 originals de deu centres d’ensenyament de Salt van participar al concurs.

divendres, 21 de desembre del 2012


SISTEMA DE COMPETICIÓ I CALENDARI DE JOC

JUNIOR FEMENÍ

RA PARTIT HORA PARTIT DIJOUS, 27 DE DESEMBRE DE 2011 LLIGUETA DE CLASSIFICACIÓ 16,40 UNIÓ GIRONA - C.B. SALT 18,40 C.B. BESCANÓ - UNIÓ GIRONA 20,40 C.B. SALT - C.B. BESCANÓ DIVENDRES, 28 DE DESEMBRE DE 2011 16,40 16,40 C.B. SALT - UNIÓ GIRONA 18,40 UNIÓ GIRONA - C.B. BESCANÓ 20,40 C.B. BESCANÓ - C.B. SALT 21,20 Grup 5.2 - Grup 5.3 DISSABTE, 29 DE DESEMBRE DE 2012 FINAL HORA 12,30 REGLAMENT DE JOC LLIGUETA DE CLASSIFICACIÓ Reglament FIBA, a excepció de les seguents modificacions: Partits de dues parts de 10 min. No es para el crono els dos últims minuts després de bàsquet. Un temps morts per part. Els jugadors seràn eliminats quan acumulin 3 faltes personals. En cas d'empat no hi ha prórroga. Es concedeix 3 punts al guanyador, 2 per cada equip en l'empat i 1 per l'equip perdedor. SEMIFINALS I FINAL Reglament FIBA, sense excepcions. CONFIGURACIÓ DEL GRUP UNIÓ GIRONA C.B. BESCANÓ C.B. SALT CALENDARI DE JOC CATEGORIA JUNIOR FEMENÍ PISTA 1 PISTA 2 1r Classificat lligueta - 2n Classificat lligueta PISTA CENTRAL IMPORTANT - Els equips hauràn de tenir l'equipatge oficial i l'equipatge reserva. Es respectarà el calendari, l'equip situat com a local portarà l'equipatge oficial i el situat com a visitant portarà l'equipatge reserva en cas de coincidència de colors.

CADET MASCULÍ

SISTEMA DE COMPETICIÓ GRUP 1 C.B. SANT JOSEP B C.B. SALT A C.B. BLANES C.B. FARNERS GRUP 2 C.B. SANT JOSEP C C.B. SANT FELIU C.B. SALT B ATHLETIC SILENC GRUP 3 CESET C.B. VILABALREIX U.E. LA SALLE GIRONA C.E. POMPEU FABRA PRIMERA FASE 12 equips dividits en tres grups (1, 2, 3) de 4 equips. Jugaran tots contra tots a una volta. Els dos primers classificats de cada grup lluitaràn pel títol del Torneig. Els classificats 3r i 4t classificats podràn optar en la següent fase al títol. Reglament Fiba, a excepció de les següents modificacions: Partits de dues parts de 10 min. Un temps mort per part. No es pararà el crono els dos últims minuts del partit després de bàsquet. Els jugadors seràn eliminats quan acumulin 3 faltes personals. En cas d'empat no hi ha prórroga. Es concedeix 3 punts al guanyador, 2 per cada equip en l'empat i 1 per l'equip perdedor. GRUP 4 PRIMER GRUP 1 SEGON GRUP 2 PRIMER GRUP 3 SEGONA FASE 12 equips dividits en quatre grups (4, 5, 6, 7) de 3 equips. Jugaran tots contra tots a una volta. Els grups 4 i 5 establiràn l'ordre per als quarts de final. Dels grups 6 i 7 el primer es classificarà per quarts de final, els altres dos jugaràn els partits de les posicions 9 a 12. Reglament Fiba, a excepció de les següents modificacions: Partits de dues parts de 10 min. Un temps mort per part. No es pararà el crono els dos últims minuts del partit després de bàsquet. Els jugadors seràn eliminats quan acumulin 3 faltes personals. En cas d'empat no hi ha prórroga. Es concedeix 3 punts al guanyador, 2 per cada equip en l'empat i 1 per l'equip perdedor. GRUP 7 QUART GRUP 1 TERCER GRUP 2 QUARTGRUP 3 GRUP 6 TERCER GRUP 1 QUART GRUP 2 TERCER GRUP 3 GRUP 5 SEGON GRUP 1 PRIMER GRUP 2 SEGON GRUP 3 QUARTS DE FINAL PRIMER GRUP 4 - PRIMER GRUP 6 (A) TERCER GRUP 5 - SEGON GRUP 4 (B) SEGON GRUP 5 - TERCER GRUP 4 (C) PRIMER GRUP 7 - PRIMER GRUP 5 (D) QUARTS DE FINAL / CLASSIFICACIÓ DEL 5 AL 12 Reglament Fiba, a excepció de les següents modificacions: Partits de dues parts de 10 min. Un temps mort per part. No es pararà el crono els dos últims minuts del partit després de bàsquet. Els jugadors seràn eliminats quan acumulin 3 faltes personals. En cas d'empat no hi ha prórroga. Es concedeix 3 punts al guanyador, 2 per cada equip en l'empat i 1 per l'equip perdedor

+Info Club Basket Salt

Recollida solidaria de juguines IES Vallvera de Salt


Del 17 al 21 de desembre al IES Vallvera de Salt

Un Juguete una sonrisa Campanya Duendes del Camino


Os esperamos a todos, y aprovechar para felicitaros las navidades

Carta oberta a Jaume Torramadé


Carta oberta a J. Torramade [21-12-12] D´un ciutadà indignat Sr. Torramadé, després de llegir el seu comunicat a la premsa de dijous dia 20, no puc per menys que fer-li saber que entenc i comparteixo el seu sentiment de frustració i d’impotència per l’actuació, segons vostè arbitrària i injusta, dels seus correligionaris de partit i de govern i entenc que vulgui que se’l reconegui el dret de defensa i de la presumpció d’innocència. Com he dit abans, ho comparteixo perquè és exactament així com em sento jo, perquè, al igual que vostè, els ciutadans de Salt i jo en particular, exigim de l’ajuntament i del seu equip de govern, les mateixes consideracions i cortesia que vostè reclama per si. Volem tenir, al igual que vostè, el dret a la presumpció d’innocència i que es tinguin en compte les al·legacions i les proves testificals aportades, que demostren que has estat víctima d’una falsa denúncia, plena d’irregularitats i defectes de forma, per part de uns funcionaris municipals. De res ha servit presentar tres al·legacions amb arguments irrefutables que no han sabut contestar ni rebatre, de res ha servit presentar certificacions testificals, de res ha servit que el Defensor del Ciutadà, intervingués esgarrifat, al comprovar tal arbitrarietat i abús de poder dels seus regidors responsables, que com a únic argument, per falta de res més, recorren al article 137.3. que els dóna carta blanca per atropellar els drets dels ciutadans No està malament provar la seva pròpia medicina, ajuda a curar la prepotència i a baixar del capitell del poder absolut, per viure la crua realitat ciutadana de la que vostè n’està absent des del primer dia del seu mandat .

Un saltenc que te 800 motius per estar indignat

Francesc Planas Comas

La Pintora saltenca Marta Font ens ha deixat


Marta Font i Soler-Matas, nascuda el 25 d’abril de 1938, ha estat una de les persones més populars de Salt. Encara que no la coneguessis personalment, el seu estil bohemi, característic i personal la feia present entre tots els saltencs, i més encara quan la veies darrera del volant del seu 850 verd. Tot un referent. La seva relació amb el món de l’art li venia de família, doncs el seu avi era artesà i el seu pare pintava i va treballar el dibuix lineal. Ella, de ben petita va començar a pintar en estones lliures fins que va decidir dedicar-s’hi i va anar a fer classes amb en Ramon Mª Carrera, i després a estudiar belles arts a Girona i a Barcelona on es va especialitzar en artesania. Dedicada professionalment a la pintura, va tocar tot tipus d’artesania: macramé, estampat en seda natural, pintura de roba i porcellana, ceràmica sense torn esgrafiada, entapissat de cadires i decoració de mobles, enquadernacions, repujat de cuiro, pirografiat, grafiat a linòleum, pintura de figures de guix amb pols de marbre, vitralls falsos, fundes de llibres, quadres repujats, cistelleria, fusta cremada, ninots de drap, fil de plata… El seu món era la defensa de l’artesania perquè això era ella: una artesana i una artista. Pictòricament tocava totes les tècniques, no tenia preferències, tot i que li agradava l’aquarel·la. Els seus temes, igual que les tècniques, eren diversos: des de paisatges a persones, flors, nens o joguines, també, sobretot, els carrers de Salt, d’aquell Salt del passat que ja no existia. En la seva vida, com en la seva obra, va intentar ser lliure, que res limités la seva creativitat artística, per això impartia classes a casa seva en lloc d’una acadèmia, per no seguir una programació i que cada alumne s’expressés en les tècniques i temes en que es trobés més còmode. Havia fet múltiples exposicions, moltes a la Casa de Cultura de Les Bernardes de Salt, al costat dels seus alumnes, com la que va fer el novembre de 1988 visitada per més d’un miler de persones. I l’any 1995 va rebre el Premi Tres de març, la màxima distinció de l’Ajuntament de Salt, per “la seva tasca de dinamització artística al poble i la seva voluntat col·laboradora i de participació en les activitats comunitàries del municipi”. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser de la mà del fotògraf Martí Artalejo que la va retratar el març per al seu projecte: Salt, pas a pas. En l’actualitat tenia intenció de preparar-ne una altra que s’havia d’inaugurar el proper any 2013, també a Les Bernardes. Marta Font i Soler-Matas, va morir a Salt el dia 18 de desembre a l’edat de 74 anys. Arxiu Municipal de Salt

Comunicat J. Torramadé 19-12-12.doc


En relació al comunicat que ha fet públic avui la Intercomarcal d’UDC de Girona després de la seva sessió extraordinària vull fer les següents consideracions: Lamento haver-me de dirigir als meus companys de la Intercomarcal a través d’un comunicat de premsa però, malgrat ser el seu President -encara que amb les facultats cedides voluntàriament a la Permanent- ningú m’ha comunicat la celebració de la reunió. És cert que he delegat les funcions des del dia 10 d’aquest mes, però la més elemental regla de cortesia aconsella comunicar al President qualsevol reunió encara que no hi participi i per ser respectuosos amb el mínim dret de defensa m’ho hauríeu d’haver dit perquè pogués explicar les meves raons. Abans de prendre una decisió és convenient escoltar totes les parts. Lamento també que ningú m’hagi comunicat ni personalment ni amb un simple sms o trucada telefònica la vostra decisió i que, me n’he hagut d’assabentar per un missatge de l’ACN. Acato, com no pot ser d’altra manera, la vostra decisió encara que no la comparteixo. Ahir vaig explicar per sms als membres de la Permanent les raons de la meva decisió respecte de la Diputació. Les raons es fonamentaven en que el període de reflexió que havia obert uns dies abans amb una decisió estrictament personal jo l’havia tancat i que considerava que era més útil per la Institució, pel Partit i per a mi personalment, retornar a les funcions de President i acabar amb aquest temps d’excepcionalitat. És evident que aquesta decisió no va ser compartida pels membres de la Corporació de CiU i m’ho van fer saber. Tots ells, des d’ahir mateix, tenen la meva resposta reconeixent el meu error en precipitar-ho uns minuts abans del Ple i la meva petició de disculpes. En cap cas va ser per deixar malament ningú, sinó per un sentit de responsabilitat i de recobrar una normalitat personal i institucional a hores d’ara inexistent. Discrepo de la necessitat d’un “fet objectiu” per justificar la meva tornada ja que, en tot cas, han estat un seguit de fets absolutament subjectius i amb gran ressò mediàtic els que fa 9 dies em varen impulsar a prendre aquella decisió. Si per “fet objectiu” voleu donar a entendre una resolució judicial definitiva amb una celeritat no habitual, només puc pensar que es tracta d’una excusa per justificar l’intent de la meva defenestració política. Sabeu que la Justícia porta el seu temps. El respecte a la presumpció d’innocència implica que un càrrec públic ha de poder exercir les seves funcions mentre duri l’actuació judicial si aquestes no interfereixen en la investigació dels suposats fets ni condicionen les accions a portar a terme. Especialment si estem parlant d’un judici de faltes. El sopar del dia 8 de novembre no altera per res el dia a dia de la Diputació ni la meva tasca com a President. He estat l’únic en fer un “gest” i de què ha servit? Insinuacions, més pressió, titulars exagerats, gent que filtra informacions i documents de manera interessada i maliciosa, relats mal intencionats, comentaris despectius, etc. En tot cas deixeu-me demanar que si teniu un moment, hi reflexioneu. S’ha creat una situació desmesurada, desproporcionada des de qualsevol punt de vista. La cacera que estic patint aquests dies, on tot s’hi val i massa gent hi ha jugat, crec que mereixeria un grau més elevat de comprensió per part dels meus companys ja que qualsevol acció que no em retorni a la més estricta normalitat contribueix a mantenir el judici paral·lel. Per acabar reitero el meu acatament a la vostra decisió malgrat no la pugui compartir. Jaume Torramadé i Ribas